lunes, 2 de agosto de 2010

Teories sobre el Orige i Evolucio del Valencià I, LA TEORIA DE LA REPOBLACIO

La teoria de la repoblacio es una falacia que preten donar un argument de pes, pero està construida sobre mentires, per tal de fer-se en la llengua valenciana i per tant, dominant la llengua i creant llaços entre abdos territoris mijan el expoli i destruccio de la cultura valenciana, que arriba fins a l'extrem de donar per catalans alguns simbols nostres, conseguir crear una generacio de jovens acritics i engatussats de la mentira catalanista.


Esta teoria troba diversos contrarguments com son:


- El fet de que els repobladors catalans no foren mes d'un 1.2%, insuficients totalment per a impondre una llengua. Este dato ya fon intentat manipular en 1848 per Bofarull, que nomes va voler llegir els noms catalans en el seu llibre, on oferix una versio falsejada del llibre del repartiment, on no te tampoc en conter les tecniques notarials del s. XIII. Este falsificador va ser el primer archiver del archiu de la Corona de Aragó, situat en Barcelona i que es un invent català.
- A part del percentage, cal tindre en conter que molts guerrers tornaven a sa casa, com demostren els Llibres de Avehinament.
- L'existencia de Jarches escrites en mossarap valencià ya en el s.IX, intercalades en escrits musulmans. Ademes cal afegir que Ibn Sida demana perdo en el sigle XI per les seues faltes, alegant que està rodejat de gent que parla en romanç i la perdua de la purea del arap.


- La genetica tambe ha contribuit a la destruccio de esta falacia, com demostrà un estudi realisat, les conclusions mes importants del qual son:la major distancia genetica entre els valencians i tots els demes pobles estudiats es dona quan nos comparem ¡en els catalans! Efectivament, la distancia genetica entre valencians i catalans es de 0’0781, prou major que la que existix entre els valencians i uns atres pobles en notables divergencies, com son, gallecs (0’0492) i bascs (0’0485). Parafrasejant a Carlos Infante, es despren la conclusio cientifica de que catalans, gallecs i bascs, com a grups mes distants, deuen haber contribuït molt poc a la distribucio dels llinages paterns valencians.”>(http://www.noticiesdevalencia.com/200/la-genetica-desmonta-la-repoblacion-catalana-de-valencia/)

jueves, 22 de abril de 2010

CAÇA DE BRUIXES

Per: Joan Benet Rodríguez i Manzanares






No és un secret per a ningú que Catalunya fa prou décades, que està en pos d'alcançar la meta de conseguir ser independent respecte a Espanya, la nació de la qual és actualment una comunitat autònoma. Tampoc se li escapa a qui assíduament sent la necessitat de mantindre's informat, que esta comunitat autònoma espanyola, rep molts privilegis, comparant-los en els que reben unes atres, no oblidem que Rodríguez Zapatero el passat estiu, (2009), prometia a Catalunya que tindria un acort de finançació que estaria per primera vegada per damunt de la mija de la renda per càpita espanyola i que segons argumentà en son dia el conseller d'Economia i Facenda de Madrit, Antonio Beteta, Madrit es quedava per avall d'eixa 'mija', creant esta mida varies 'Espanyes', la que està per damunt de la mija i la que està per avall.

També coneixem tots que Catalunya ha dissenyat uns quimèrics i inconstitucionals “Països catalans”, que du com bandera per tot lo món, junt a l'ensenya de la Casa d'Aragó que adoptaren com bandera per a a la seua comunitat, fent gala de lo que no són baix l'impunitat de propis i estranys. Pero com un cavall desbocat, al que ningú ha sabut o no ha tingut els collons de detindre, Catalunya es seguix creixent ideològicament, i en el seu afany independentiste aplega inclús a ofendre en cos, ànima i cartera als seus propis conciutadans, que comencen a patir l'intransigència dels distints governs que han anat succeint-se, puix segons el requisit llingüístic, conéixer i fer us de la llengua catalana, es superpon a raons tan grosses com la de ser un bon cirugià, per eixemple, sent açò una greu discriminació per a possibles professionals de qualsevol camp, que desigen optar per un lloc de treball en Catalunya si provenen de qualsevol atre lloc de la nostra geografia. No deuríem d'oblidar que l'única llengua que se supon que deuen de saber tots els naixcuts en el territori espanyol, és l'espanyol o castellà com apuntà el 'Manifest per la llengua comuna” que firmaren i recolzaren més d'una vintena d'intelectuals.

I aixina este cavall desbocat comença a destrossar i pastar en finques alienes i en allò comença una verdadera, 'Caça de Bruixes”, al més pur estil de principis de l'Época Moderna en l'Europa Central, a on qualsevol podia acusar de bruixeria a una atra persona, a la qual se li realisava un juí rutinari que irremediablement ho condenava. En l'actualitat la, 'Caça de Bruixes', seguixen existint, estant classificada en lo que s'ha donat en denominar, 'Pànic Moral', que podríem definir com una reacció d'un grup de persones en una percepció falsa o deformada de la realitat i que els espenta a actuar anant a la caça d'eixes 'deformacions' que no compartixen, estos grups solen ser minoritaris o pertanyents ad alguna subcultura. Açò definix a la perfecció als grups minoritaris que habiten Catalunya i que veuen al castellà i per extensió a tot lo que no siga o provinga de Catalunya com 'una cosa mala'. Aixina esta 'Caça de Bruixes' catalana s'ha materialisat en el fet de que qualsevol pot denunciar a un conveí a soles perque el seu negoci no ho haja rotulat en català, i com ya li ha ocorregut a Andrés Mora Nohales, rebrà una amonestació de l'Agència Catalana de Consum unida a un determini màxim de dos mesos per a que adapte un cartell que lluïa en castellà per a publicitar la seua ferreteria des de casi dos décades arrere.

Catalunya, la seua Generalitat i els seus diferents governs, molt llunt de fomentar l'us del català, estan conseguint que la societat pròpia i la del restant d'Espanya, comence a tindre una opinió sobre esta bella terra en la qual conte en grans amics, en una terra en la que l'odi i les enganchades comencen a passejar-se pels seus carrers com un veí més, com un malévol veí que fa que tots comencen a recelar i tindre por de tots. Pero si li donem un breu repàs a qualsevols moment històric, comprovarem que els règims repressius i dictatorials, com l'actual govern català, mai han permaneixcut durant mols anys, ni han prosperat, puix és com crear un jagant en els peus de fanc.

miércoles, 20 de enero de 2010

Català?xD, en tot cas seria aragonés xD

Tots aquells que diuen que nostra Llengua Valenciana, Sa Llengo Baléà i Català son lo mateix, son mereixedors de ser desnudats, ficar-los orelles de burro i ser passejats per la Plaça Major dels nostres pobles i ciutats. I no es per a menos, ya que en cas de que les tres llengües foren la mateixa(cosa impossible), no serien dialectes del català, sino del aragonés.
I ara es quant vos parle del tratat de Corbeil.
Remuntem-mos a 1238. Valéncia es conquistada pacificament i mallorca ya porta uns 9 anys baix domini aragonés. Ara adelantm-mos al 11 de mayo de 1258. Ya fa casi 20 anys de la conquista de Valéncia i 29 de la del regne de les Mayurques. Jaume I i Lluis IX (rei que va ser santificat per les seues faenes ab els ferits de una croada) firmen el tratat de Corbeil per el qual Jaume I cedia la comarca de la Fenolleda i Perapertusés, que incluien els castells de Puilaurens, Fenollet, Castellfisel, Peyrepertuse i Quéribus, ademes, renuncia a sos drets sobre Tolosa, Quercy, Narbona, Albi, Carcasona (recibides en feudo de Tolosa desde el 1213), Rasés, Béziers, Termes y Menerbés. També renuncià a Agde y Nimes (el visconde de qual se reconeixia com a feusatari del aragones desde 1112) i Rouergue, Millau y Gavaldá. En el tratat tambe s'incluix un acort de matrimoni entre la filla del aragones i l'hereu del frances.


Ludovicus, Dei gratia Francorum Rex…" "Jacobum eadem gratia illustrem Regem Aragone…" "...quod nos dicebamus comitatum Barchinone, Urgelli, Bisuldune, Rosilione, Empurdano, Ceritanie et Confluentis, Gironde et Eusone cum eorum pertinenciis de regno Francie et de feudis nostris esse" "Et idem Rex Aragone ex adverso dicebat se jus habere in Carcassona et Carcasses, in Rede et Redensi…" "pro ipso Rege Aragone et nomine et vice ipsius deffinimus, quittamus, cedimus et omnino remmittimus quicquid juris et possesionis vel quasi habebamus siquid habebamus vel habere poteramus… in predictis comitatibus Barchinone et Urgelli Bisuldune, Rossillone, Empurdane, Ceritanie, Confluente, Gerundense et Ausone…." "…in Carcasona, ...in Rede, …in Laurago, …in Termense, …in Menerba, …in Fonolleto, …in Petra pertusa, …in comitatu Amilliavi et Guialdane, et in Naumaso …et in comitau Tholose
Fragments del Tratat


Com es que si faltaven 20 anys quant la conquista de Valéncia i 29 per a la de Mallorca, com pot ser que parlem el idioma de un puesto que ni siquiera era part de la Corona de Aragó? Coherencia senyors, coherencia.